Nanofiltrador d'aire

 

Flash Reductor

ODS

Indústria, innovación e infraestructura

Problema

ODS .9 INDUSTRIA INOVACIÓ INFRASTROCTURES

Descripción

els de les indústries petrafileres, que produeixen diòxid de carboni, diòxid de sofre i diòxid de nitrogen. Primer els gasos entren per uns tubs que te a la part inferior. Després passen a dins i es filtren amb un material que separa els gasos nocius es queden a dins i els altres surten a l?exterior.

Nanobot realizado por participantes del proyecto Nanoinventum del curso de la escuela cuyo grupo se llamaba .

Blins

ODS

Energía accesible y no contaminante

Problema

L'escassetat d'energia a algunes parts del món.

Descripción

Recolecta energia durant el dia per utilitzar-la quan hi ha un problema.

Nanobot realizado por participantes del proyecto Nanoinventum del curso 6è de primària de la escuela Col·legi Ribas cuyo grupo se llamaba Nanorobots plens d'energia.

SUPERHIDROFOBICITAT 3.000

 

ODS

ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura. 

Problema

El nostre nanorobot resoldrà el problema de l'oxidació en espais oberts i farà que no s'oxidi el ferro quan aquest es trobi a l’exterior com per exemple: una barana, cadira, taula ...

Això solucionarà l'ODS 9: Indústria, innovació i infraestructura. Normalment, actuaran a tots els tipus de ferro menys l'inoxidable, ja que tots els ferros s'oxiden (amb menys rapidesa o més, però s'oxiden). El Superhidrofobicitat 3000 està més adaptat per actuar en tipus de ferro com el zinc o  el coure, pel fet que són els que tenen més facilitat per oxidar-se perquè estan més cohesionats i permeten que l'oxigen trenqui la connexió que hi ha en el metall.

Descripció

Els nostres nanorobots resoldran aquest problema enganxant-se sobre el ferro amb les seves rodes imantades on s'ajuntaran amb els seus imants laterals entre ells i, formaran una capa a sobre la superfície a tractar. Llavors, amb la capa hidrofòbica, que aconseguirem amb aquesta forma de "bonys", farem que l'aigua no arribi a la superfície a protegir. Així assolirem que l'aigua no traspassi la capa i l'aigua no arribi al ferro.

L'OXIDACIÓ

El ferro no té una estabilitat tan bona, de manera que quan està molt exposat a l'aigua i l’oxigen; llavors, s'oxida. En el procés d'oxidació hi intervé normalment aigua i es crea una capa d'òxid. La formació d'òxid de ferro es produeix en combinar-se amb una quantitat variable de molècules d'aigua, formant òxid de ferro. Aquest òxid de ferro és insoluble (que no es pot dissoldre) i es precipita com a òxid en la superfície del metall, donant aquest característic color vermellós.

SUPERHIDROFOBICITAT 3.000 evitarà que es rovelli el ferro.

Nom de l’equip: Inox

Equip:

➔ Director de projecte: Nil Guàrdia

Coordina l’equip i presentarà en públic el nanorobot creat per l’equip.

➔ Responsable de recerca: Marina Vilà

És l’encarregat de buscar informació relacionada amb el projecte.

➔ Responsable de producció: Laia Rojas

És l’encarregada de dissenyar el nanorobot.

➔ Responsable de comunicació: Roger Landa

És l’encarregat/da d’escriure i fer les fotografies.

Feu esbossos del vostre nanorobot. Penseu quines formes tindrà. Dibuixeu tots els seus components:

MATERIAL

El SUPERHIDROFOBICIDAT 3.000 té diferents parts:

● Botons: fan d’imants circulars. Serveixen de rodes per poder desplaçar-se per

sobre del ferro i no caure.

● Base amb paper de plata i pintat de posca: Base i quatre imants molt potents,

un a cada lateral. Serveixen per enganxar-se uns amb altres i formar el “teixit”

a la superfície a tractar.

● Plastilina i escuradents: Formen la forma que provoca la superfície hidrofòbica.

Agustí­n textil

ODS

Indústria, innovación e infraestructura

Problema

Contaminación através de la industria textil

Descripción

Nuestro nano robot es capaz de separar los distintos tejidos de un material textil y hacer nueva ropa, cortinas, manteles... Reutilizando los materiales anteriores.

Nanobot realizado por participantes del proyecto Nanoinventum del curso 6° primaria de la escuela CEIP La almadraba cuyo grupo se llamaba Nano MEGAS.

 

 

 

 

 

Regadera 2.0

Regadera 2.0 

Es un nanorobot que está formado por un tubo que suelta agua para regar los campos de secano. Incluye dos chips para saber si necesita rellenar agua. Incluye una hélice para que el nanorobot vuele. Se necesitarían muchos nanorobots para regar toda la extensión de terreno que se necesitara. 

 

CdQS-11

 

ODS

 Indústria, Innovació i Infraestructura (ODS 9)

 

Problema

El nostre Nano robot està dissenyat per enfortir més les estructures. La seva funció quan estigui ja dins la paret de l'edifici serà treure un líquid que ajudarà al fet que els atoms s'ajuntin més per així enfortir !'estructura en procés. Volem resoldre l'ODS 9, perquè totes les cases i edificis puguin estar a prova de terratrèmols.

 

Nanobot realizado por participantes del proyecto Nanoinventum del curso 6è de la escuela TECNOS cuyo grupo se llamaba Units per l'objectiu!.

 

Descripció / Explica com resoldrà el problema

El· nano robot s'enganxarà a paret i una vegada allà tirarà un líquid per enfortir l'estructura. Així seria prova de terratrèmols i no hi haurian tantes desgràcies.

NANOMANETES

 

 

ODS

Indústria, Innovació i Infraestructures. (ODS 9)

 

Problema

El nostre nanorobot Nanomanetes té com a objectiu reparar les infraestructures
d'un edifici que hagi patit una destrossa (terratrèmol, guerra...). També els
aplicarem en edificis nous on podrem inserir milions de "nanomanetes" per
enfortir els fonaments. S’introduiran als fonaments mitjançant una petita explosió
de nanorobots. I així no caurà la construcció (no cal que esperem perquè passi un
altre terratrèmol per posar nanomanetes als fonaments).

El Nanomanetes ajudarà a aconseguir l’objectiu de l’ODS 9: Indústria, Innovació
Infraestructures.

 

Nanobot realizado por participantes del proyecto Nanoinventum del curso 6è de la escuela TECNOS cuyo grupo se llamaba ELS MANETES.

 

Descripció / Explica com resoldrà el problema

Milions de nanorobots Nanomanetes s'introduiran als fonaments d'un edifici
enderrocat o en construcció.
S'introduiran als fonaments de l'edifici i llançaran uns materials fets de metall, més
concretament de titani que tindran la forma de l'ADN que actuaran a escala
molecular, creant unes potents forces d'atracció i així obtenir la resistència
suficient per reforçar els fonaments.
D'aquesta manera aconseguiríem unes estructures més sòlides i, si hi hagués un
altre terratrèmol, no es tornaria a enfonsar.
Podrem utilitzar aquest mètode en dues situacions: en edificis que hagin patit un
desperfecte o en edificis de nova construcció.

Material:
- Tubs (potes)
- Plàstic, filferro (càmera)
- Bola de porexpan groga (cos i lloc on està el titani)
- Cartró (fulles)
- Anella plàstic (boca: lloc per on els ADN surten quan sigui necessari)
- Plastilina blava (juntes per les potes)